Resum: defensa del llenguatge

L’autor d’aquest text vol exposar les raons per les quals a l’home li preocupa el seu llenguatge.

Primerament, sempre s’ha considerat el valor social del llenguatge com a instrument de comunicació, però es necessari tenir en compte el seu valor per la persona individual. Així com per un nen, les primeres paraules són un assoliment perquè es troba davant la immensitat del món com un ésser minúscul que utilitza el llenguatge com a instrument per copsar i conceptualitzar les diferents realitats del món. Podem dir, dons, que mitjançant el llenguatge, l’home fa seves les realitats, se n’apropia d’elles.

Per tant, és evident la relació entre pensament i llenguatge ja que, el pensament requereix del llenguatge per prendre consciència de sí mateix. Amb la parla ens adonem del que pensem. Per aquesta raó, és important conèixer profundament el propi llenguatge per expressar la nostra interioritat i desenvolupar-nos plenament com a persones. No obstant això, cada vegada és més gran el nombre de persones qualificades com a “minusvàlides en la parla” que coneixen el llenguatge d’una manera mecànica però sense saber el significat de les paraules.  

Ja és coneguda la importància del llenguatge en la vessant social com a instrument que ens permet comunicar-nos i configurar una comunitat. A més, el llenguatge és el patrimoni d’una nació que ha de ser cultivat al llarg del temps. Un poble que volgués oblidar-se de cultivar el seu llenguatge es veuria abocat al desastre. Això ens recorda la responsabilitat que té tot ciutadà de cuidar-lo, diversificant els conceptes perquè és la nostra herència.  Ens equivocaríem si penséssim que aquesta és una funció de les institucions perquè al llenguatge l’ha de governar cada persona individualment. Per això, molts escriptors han ajudat a aquest creixement, utilitzant el llenguatge d’una forma, bé més concisa o bé més complicada. Però, sempre apareixen neologismes i barbarismes. Aquest fet ens ha de fer prendre consciència que no podem acceptar tot allò que ve de fora sinó que hem d’analitzar-ho per veure si ja tenim una paraula que designa aquella realitat. Per aquest motiu, hem creat una norma lingüística per aspirar al més òptim i no deixar-nos portar pels corrents.

No obstant això, aquest desenvolupament del llenguatge es veu aturat per la cultura actual de l’acceleració, en la qual no hi ha enlloc per la conversa. Es veu només la funció més bàsica del llenguatge, comunicar les necessitats del moment, el seu utilitarisme. Per exemple, als anuncis publicitaris en els quals s’utilitza com arma per suscitar en el lector desitjos i passions.  Un altre element que frena el llenguatge en el seu creixement és el triomf de la cultura visual. Així es mostra la bellesa assolible sense necessitat del llenguatge com a intermediari.   
L’autor conclou recordant el valor de la llengua per la vida de les persones així com per la constitució d’una societat fructífera i en pau. Dedicar temps a l’aprofundiment i atenció a la pròpia llengua és, una necessitat i un deure per millorar l’herència donada pels avantpassats.